"Me llamo Josep Lluís, aquí y en China"

Doncs jo em dic Àlex. La descripció que he fet de mi a la part esquerra del blog és adient com a carta de presentació. Aquest és l'inici del meu blog, on hi haurà contingut una part de mi que compartiré amb vosaltres. Més enllà del contingut del blog, amb el què podeu estar d'acord o no, demano respecte per tots aquells que publiquin missatges. És el principi fonamental de tota relació humana: l'intercanvi d'impressions implica respecte i tolerància per assimilar les diferents opinions que es puguin manifestar. La meva idea és obrir el dret de publicació a tots els lectors sense que hagin d'estar registrats, sempre que s'identifiquin amb un nom, per debatre els temes d'actualitat, espero que interessants, que aniré plantejant progressivament. Si aconseguim aquest primer i modest objectiu, estarem fomentant l'estil de política que cal a Catalunya i a tots els pobles democràtics del món. Aviat ens capbussarem en temes de política, societat, cultura, economia, religió, filosofia i tot allò que trobeu interessant. El plat fort del blog, però, serà la política.

Voldria començar comentant els episodis impactants que vam viure a TVE la nit del 16 d'octubre al programa "Tengo una pregunta para usted". En Duran i Lleida va mostrar molta honestedat com a persona responent a la qüestió del vel i sense caure en la fàcil resposta del què es considera "políticament correcte". Però a part d'aquesta menció breu al polític català d'Unió, voldria centrar les meves reflexions sobre l'actuació de Josep Lluís Carod-Rovira.

Vaig disfrutar com un nen petit al que li regalen una bicicleta per primer cop. Què vaig apreciar? En primer lloc, que la presència de Carod en un programa d'àmbit estatal és sorprenent i a més a més, en aquest cas, molt positiva. No podia estar més d'acord amb les respostes esgrimides pel Líder d'ERC. En la relació Catalunya-Espanya, Carod es un mestre perquè és capaç de plantejar a l'oïent una situació de no imposició o no subordinació, de lògica inversa i contrària al pensament de la societat espanyola. No és una tècnica retòrica el què empra en Carod, sino una realitat realment llunyana que hauria d'ésser actualment, però que no és. Una situació ideal en la qual no s'intenta imposar una cultura i llengua per sobre de les altres, com es pretén en la actualitat des de certs mitjans de comunicació per mètodes visibles i no tan visibles per la majoria de la societat. La forma de pensament de la societat espanyola, plasmada en les preguntes del programa de TVE, ve induïda, sens dubte, per les manipulacions dels mitjans de informació espanyols. Especialment, però no únicament, de la COPE, un insult a la intel·ligència de la societat espanyola i a la dignitat de la societat catalana.

Finalment, vull destacar la resposta d'en Carod que evidencia la intenció homogeneïtzadora espanyola en qüestions lingüístiques i territorials: "Me llamo Josep Lluís, aquí y en China". Espero les vostres opinions al respecte si vau veure el debat per televisió. Si no, també podeu aportar qualsevol comentari que us sembli interessant. Ens podríem estendre molt més sobre el debat, però si el mireu us fareu una molt bona idea de tot això que us explico.

El link del programa de TVE: és el vídeo on intervé Carod-Rovira. Si no l'heu vist, mireu-lo, estigueu d'acord ideològicament amb en Carod o no. És molt interessant des del meu punt de vista. Un exercici d'aclarament d'idees i conceptes a una societat espanyola que no té ni idea de com és en Carod-Rovira i de què defèn, estiguem o no d'acord amb els ideals del polític independentista català.

Àlex.