diumenge 18 de novembre de 2007

Pataleta estudiantil universitària i altres contes d'horror

Abans d'entrar en matèria, comentar que finalment sí segueixo el bloc, paralitzat des de fa setmanes per problemes personals. Hi ha una cançó que canta Paco Ibáñez, Palabras para Julia (de José Agustín Goytisolo), que conté la següent cita: "Nunca digas no puedo más y aquí me quedo."
El títol d'avui va dedicat a la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública, que ha emès un comunicat... eh... direm revolucionari, en contra del Pla de Bolonya.
De totes les mentides que es diuen en aquest comunicat, em quedo amb un parell o tres:
En primer lloc, la PMDUP s'autoproclama com "l'única veu legítima dels estudiants de les Universitats de Barcelona", ja que representa associacions i col·lectius estudiantils. I jo dic, i els que no formen part de cap associació estudiantil? I els que simplement no aixequen la veu perquè estàn conformes amb com será la Universitat Pública amb l'arribada de Bolonya? A aquests, qui els representa? Els representa el sentit comú, l'interès general, aquests fins ara no havien necessitat de representació. La legitimitat d'un sistema es mesura per la creença de legitimitat per part dels què estàn subjectes a aquest sistema, no només dels que fan soroll amb els timbals.
Segon punt, els crèdits ECTS (crèdits Bolònya) ocupen entre 25 i 30 hores la setmana, no 40. No fem demagògia, si us plau. Per tant, sí que es pot compatibilitzar universitat i feina. El què no es pot compatibilitzar és universitat, feina, festes i associacions. Però cadascú ha de complir amb els deures que ell mateix s'autoimposa, perquè recordo que l'educació obligatòria acaba als 16 anys. En el moment que es fa Batxillerat i carrera universitària se suposa que és una voluntat de l'estudiant, no una exigència ni una imposició.
Tercer punt, la llengua catalana no està condemnada a desaparèixer del món acadèmic i científic. El català no pot ser l'única llengua vehicular de l'ensenyament superior, al contrari, ha d'ésser un dret fonamental. Tothom que vulgui hi ha de poder estudiar, en català. Ara bé, en francès, anglès o castellà també seria bo que hi hagués més carreres universitàries.
Últim punt, cito textualment una frase del comunicat revolucionari: "Volem que la universitat torni a ser un espai de solidaritat, lluites i revoltes."
Com???? Però que s'han tornat bojos?
Aquí la PMDUP es queda a gust. La solidaritat s'ha perdut en algún moment? A què es refereixen amb solidaritat? El comunicat amaga una voluntat d'imposar una ideologia política pròxima al marxisme. Lluita i revolta contra qui? I per què? Ah, sí, lluita contra el capitalisme,(que en realitat és l'Estat del Benestar), que és qui proporciona polítiques socials i la intervenció de l'Estat en l'economia de mercat. Algú es pensa que els serveis públics com el transport o la universitat o la sanitat, pel fet de ser públics, són gratuïts? Si els universitaris només paguen una petita part del què costa a les universitats mantenir aquests alumnes, és gràcies a les subvencions de l'Administració (en aquest cas la Generalitat, em sembla), que provenen dels impostos de tots els ciutadans. En fi, no saben que el què ells plantejen ens porta cap a la runa. Les coses no es canvien a cop de revolta, es canvien a base de consens o de majoria, i la política és qui s'encarrega de fer-ho.
El Pla de Bolonya no privatitza la Universitat Pública, la PMDUP no sap el què vol dir privatitzar. El Pla de Bolonya mira de fer competitiva a la Universitat Pública perquè no desaparegui, procura que sigui de qualitat, i que s'equiparin tots els títols a nivell europeu. A veure si es potencia la cultura de l'esforç, tan poc present a Catalunya i tan fortament arrelada a Europa.
Em podria extendre més, però prefereixo comentar altres coses enlloc de perdre més el temps contraargumentant un text que no aplica a l'esperit constructiu, sinó de revolta i de lluita com si la Universitat hagués de regir-se per la Llei de la Selva. Coneixent a persones amb càrrecs públics destacats han arribat a les meves oïdes com funciona la política per dins, com es nomenen els ministres i els consellers, i com alguns polítics fan el ridícul espantós, per després ésser els més valorats quan pregunten a la ciutadania. També he tingut constància de com funciona el poder judicial espanyol, i he de dir que s'assembla al model caciquista del Txad. M'estic adonant que la política, actualment, és únicament imatge. I això és una desgràcia. La política s'està convertint en màrqueting, en gestió i comercialització d'un producte. I hauria d'ésser molt més que això. Aquest problema l'haurem de resoldre les generacions emergents.

4 comentaris:

Xavier ha dit...

1787: Constitució dels Estats Units.
1862: Emancipation Proclamation. Abraham Lincoln.
1943: Estats Units declara la guerra a Alemanya. F.D.Roosevelt.
1945: Creació de les Nacions Unides.
1950 - 1960: Eix franco-alemany. Fundació de la CEAC, embrió de la UE. Charles de Gaulle, Konrad Adenauer.
1962: Crisi del missils de Cuba. John F. Kennedy, Krouchtchev.
1975 - 1979: Trancisió espanyola. Adolfo Suárez, Josep Tarradellas, Felipe González.
1980 - 2003: Estatut de Sau, immersió linguistica, institucionalització, model sanitari, TV3. Jordi Pujol.
1989: Caiguda del Mur de Berlin. Reunificació d'Alemanya. Helmut Kohl.
1993: Acords d'Oslo, full de ruta israelo-palestí. Isaac Rabin, Bill Clinton.
1997: New Labour. Tony Blair.
2006: Procès de pau d'Irlanda del Nord. Ian Paisley, Gerry Adams.
2007: França, Nicolas Sarkozy.

Tot això s'ha fet fent política.

Servat.

Àlex Bové ha dit...

No ho dubto, Xavier. No critico la política noble, critico la política que es practica a Espanya i a Catalunya, la politique politicienne, la política dels partits, la política de reacció y de confrontació. La política no ha de destruir, al meu parer, ha de construir. Y aquí no s'està construint res, a França segur que sí amb Sarkozy, i a altres llocs també, però aquí no.

vifiter ha dit...

No combrego amb la PMDUP, però n'estàs segur que és possible treballar i estudiar a la vegada certes carreres? Parles que no s'han de menysprear els pobres perquè no són inferiors i tu ara estàs excloent els no-benestants del país del grau més alt de formació. La universtitat no ha de ser un espai de "revolta" entesa com a violència, però sí dinàmica i generadora d'idees (cosa per la qual estic a favor de Bolonya, tot i que no sé si s'acabarà aplicant...).
I dius que s'han de fer més cursos en altres llengües: d'acord, però abans que també ens garanteixin que el català sigui present en més universitats europees i més enllà de la filologia, perquè si hi apliquem la llei de l'oferta i la demanda, tenim les de perdre.
Sobre les beques, a Catalunya estem en desaventatge, doncs es distribueixen des de l'Estat Espanyol i la quota que ens toca és d'un 10% del total estatal, tenint Catalunya més del 15% d'estudiants. No ho confonguis amb la subvenció de la carrera que s'indica en la matriculació.
I no creus que la matriculació de la carrera hauria d'anar per un mínim comú per tothom i tot seguit preus diferents en base a la renda?

Trobo que en algunes coses tens raó, però que en d'altres et deixes dur massa pels prejudicis que en l'article sobre els microcrèdits de més amunt parles.

Salut!

Àlex Bové Díez ha dit...

Estudiar i treballar a la vegada no és factible en carreres realment dures, és veritat, o almenys no tothom ho pot suportar.

No excloc a ningú. No entenc la crítica als benestants i la considero injusta, ja que no considero que tingui res a veure. Tot depèn de la capacitat de la persona. Si és molt bona no necessitarà ni diners perquè li donaran beca. No és presisament un sistema excloent l'actual, amb una universitat pública assequible, no creus? El grau més alt de formació està més enllà de la llicenciatura.

La universitat, estic d'acord amb tu, ha de ser dinàmica i generadora d'idees, i això no va sol, estirat al jardins de la UB. Això comporta esforç, interès pel què s'estudia, implicació, curiositat... paraules que només una minoria d'estudiants entén realment. Bolonya ens hi portarà.

Tema llengües i beques, ok. No ho confong amb la subvenció perquè totes les universitats públiques estan subvencionades, no?

Tema cost de la universitat. Preus diferents en base a la renda? Ho trobaria injust. Tens més diners, pagues més? No. En tot cas buscaria mètodes de financiació per als universitaris als quals els hi costa pagar la universitat, microcrèdits per exemple, o crèdits a retornar a partir de quan s'acaba la carrera.

Intento ser just i crec cegament en la igualtat d'oportunitats, no en la imposició de quotes per assolir la igualtat material. És a dir, tots hem de tenir els mateixos drets i també les mateixes obligacions, si no em semblaria un agravi comparatiu.

Precisa sobre els prejudicis als que et refereixes que tinc. Merci ;-)

Àlex.