EL BANC DELS POBRES

Avui escric perquè conegueu la lliçó del mestre Muhammad Yunus, Doctor en Ciencies Econòmiques per la Universitat de Nashville. Va néixer el 1940 i té una història humanament bella. El relat de la seva vida és apassionant. Aquí el veiem rebent el Premi Nobel de la Pau 2006.

El Dr. Yunus va néixer en una família rica a Bangladesh, va ésser un estudiant excel·lent i brillant, va fer un Màster a Nashville, Tennessee, al 1965. Al 1972 va tornar a Bangladesh, per ésser catedràtic del departament d'economia de la Universitat de Chittagong. La perplexitat el va envair l'any 74, amb l'ona de fam que es va produir. Ell explicava elegants teories a les aules sobre el funcionament de l'economia mentre a 100 metres la gent del seu país es moria, literalment, de gana. Un dia va decidir preguntar als habitants del poble on estava situada la Universitat quins eren els problemes que tenien per sobreviure, menjar, i realitzar les necessitats més elementals que comporta la dignitat humana. Va localitzar el major problema amb el qual els pobres topaven: no tenien capital i havien de cedir gran part del què produien a un senyor ric. D'aquí va néixer la idea del microcrèdit, una fórmula que s'estendria fins a l'actualitat amb un èxit sorprenent a nivell mundial.

El Dr. Yunus va fundar el Grameen Bank, en bengalí "El Banc dels Pobres". Per què? Va observar que cap dels bancs concedia crèdits als pobres. És a dir, els bancs no prestaven diners a la gent que realment els necessitava. Com més ric era algú, més crèdit li concedien. Per què? D'on prové aquesta mentalitat tradicional de fer banca? Prové de la concepció capitalista que només es centra en el benefici personal. Aquest tipus d'activitat econòmica no contribueix, en cap aspecte, a construir una societat més avançada i més rica. Només contribueix a la fractura econòmica de la societat, i per tant a la fractura social, per no topar amb les mateixes dificultats quotidianes i provocant la confrontació d'interessos irreconciliables.

Així doncs, va portar endavant el seu projecte, primer concedint microcrèdits amb el seu capital propi, i al poc temps amb el Grameen Bank. Com es va organitzar la concessió de microcrèdits? Parlem primer de l'etapa inicial, abans de la creació del banc, en què prestava els seus propis diners. El Dr. Yunus va concedir préstecs a grups de 5 dones cadascun. Els microcrèdits es concedien i es retornaven amb una setmana. És a dir, el microcrèdit que es concedia el dilluns, es retornava el dilluns següent. Per què es concedien els microcrèdits? Per gaudir d'un capital mínim que permetés generar diners realitzant activitats comercials, com per exemple venent i comprant productes de primera necessitat, generant dinamisme econòmic, flux de capital, creació de riquesa. Els préstecs es tornaven religiosament, i aquesta és la part que la majoria de la gent no acaba de comprendre quan se li explica aquest fascinant relat. Situem-nos en el context d'aquesta gent que està immersa en la pobresa, empapem-nos de realitat quotidiana de Bangladesh i reflexionem. Realment algú de nosaltres perdria una oportunitat d'or com ho és aquesta? Hi ha trens que només passen una vegada en aquesta vida.

La majoria de la gent, en el seu subconscient, subestima a la gent pobre. Consideren que no tenen la intel·ligència suficient com per desenvolupar-se econòmicament. Muhammad Yunus ha canviat aquesta concepció de la gent pobre, demostrant que això són complexos de superioritat existents entre cultures que no responen a una realitat determinada. Quan Yunus va aconseguir millorar substancialment el primer poble, tant el Govern de Bangladesh com l'entorn intel·lectual del país li qüestionaven la viabilitat del seu projecte en més d'un poble. Ho va fer en dos, i li van respondre el mateix: 'amb cinc pobles no podràs'. Així va anar transcorrent el temps, fins que tots els pobres de Bangladesh sortien de la pobresa gràcies a l'ajuda dels microcrèdits del Grameen Bank. Actualment, són presents a moltes parts del globus.

Abans de continuar, però, cal precisar si el Grameen Bank era exclusivament una institució de caràcter econòmic. La resposta és no. L'objecte social del banc anava molt més enllà de la generació de capital: pretenia que els pobres milloressin la seva qualitat de vida, i això implica Sanitat i Educació per als fills, entre molts altres serveis fonamentals. També es van oferir beques per als fills que volien seguir estudiant i anar a la universitat. En fi, el Grameen Bank era una institució que procurava pel progrés de la societat, no només d'una part minoritària d'ella.

Però, qui era propietari del banc? Era solvent? Era rentable? Què s'entén per rentable? El banc pertanyia i pertany a tots els que sol·liciten microcrèdits. Per tant, la propietat és comuna en un 94%, exceptuant el 6% restant, propietat del Govern de Bangladesh. Solvent, és clar que ho era, es cobraven els interessos necessaris perquè el banc seguís funcionant. Aquests interessos eren molt baixos. Per què? La rentabilitat no és un factor important del Grameen Bank ja que no s'hi busca una voluntat d'enriquiment personal. Per tant, és una institució amb benefici zero. Tot benefici que pogués obtenir sense concedir beques o altres ajudes de caràcter social el destina, precisament, a aquestes activitats. Perquè els diners no ho són tot en aquest món globalitzat. El més important és tenir la capacitat d'obrir-se portes a un mateix, d'accedir al coneixement i a la formació personal. D'aquesta manera es poden obtenir diners i un cert nivell de qualitat de vida, digne, amb la condició fonamental del benestar personal i conjunt (d'una comunitat, d'una regió, d'una autonomia, d'una Nació o d'un Estat, és irrelevant pel tema que ens ocupa).

Moltes altres anècdotes apassionants omplen pàgines d'una història intensa com ho és aquesta. Muhammad Yunus es digne del Premi Nobel de la Pau 2006, és un gran home. Ha realitzat una contribució impagable a la humanitat, que demostra que tot és possible si un s'ho proposa. Pensem en com i on va començar aquest home. Amb coneixements i força de voluntat, ha arribat molt lluny, ha estat capaç de liderar un projecte amb moltíssims enemics (l'èxit crea enemics). Ha construït un món millor. Ha integrat una part de la població mundial que estava fora del moviment globalitzador del planeta. Ara aquesta part de la humanitat s'ha integrat, en major o menor mesura depenent del país en el què viu, a la globalització econòmica, és a dir, a la lliure circulació de capital, treball, comerç, tecnologia i informació (Aquests 5 elements defineixen la globalització econòmica segons Xavier Sala-i-Martín.). Encara hi ha molt camí per recórrer per disminuir la pobresa al món, que no les desigualtats. Les desigualtats no són importants per mi, qui reclama igualtat és que se sent en una posició inferior pel simple fet de disposar de menys poder econòmic. No em sembla una reclamació legítima, més aviat considero que és l'enveja, el desitg de poder el què fa demanar la igualtat.

Com es pot disminuir la pobresa al món? De moltes maneres, però totes aboguen per la igualtat d'oportunitats i es basen en introduir les societats civils a la globalització econòmica. El camí triat per Muhammad Yunus, també. Ell ha escollit posar els mitjans mínims perquè tothom que volgués tingués la oportunitat de sortir de situacions de pobresa tristes i impròpies de la dignitat humana. No confonguem, però, la política del Grameen Bank amb polítiques socialistes: si una part de la població mundial en situació de pobresa ha millorat, no es deu a subvencions de cap mena, ni tampoc a iniciatives governamentals de cap Estat. Es deu a l'activitat emprenedora que emergeix dels principis capitalistes i que aplica cadascún dels milions de persones que sol·liciten microcrèdits setmanals al Grameen Bank per sortir de la pobresa i aspirar a una vida millor. El què resulta més curiós, no obstant, és que un 99% dels clients (i alhora propietaris) del Grameen Bank no tenen ni la més remota idea de quins són els principis capitalistes, el què vol dir que el capitalisme és un sistema present en la naturalesa de l'ésser humà que viu en societat.

Per acabar vull destacar que hi ha altres camins de contribuir a reduir la pobresa al món. Un estudi de Xavier Sala-i-Martín mostra que la globalització econòmica, que va arribar als anys 80 amb el període neoliberal dels governs d'Anglaterra i Estats Units amb Tatcher i Reagan respectivament, coïncideix amb la reducció de la pobresa en aquests últims 25 anys. La globalització coïncideix també amb la reducció de les desigualtats, el què em sembla sorprenent. Encara que simultaneïtat en el temps no implica causalitat, jo opino que sí que existeix una relació de causa-efecte, i així ho considera també Xavier Sala-i-Martín. Globalitzar i fomentar les economies de mercat per als països subdesenvolupats és un altre camí per contribuir a un món amb menys pobresa. Cadascú és lliure de triar què aporta i de quina manera ho fa al món, a la societat civil de la qual forma part o a qualsevol altre comunitat humana.