Una vida viscuda amb intensitat

No hi ha millor manera de començar un nou any que preguntant-se a un mateix sobre el sentit de la seva vida. Quan em vaig endur la copa de cava als llavis a l'entrada d'any, segons després dels raïms, vaig desitjar pels meus amics i amigues, familiars, salut i felicitat. Molt tòpic, oi? Paraules buides, molts cops, però autèntiques i sinceres en aquest cas. Va ésser, personalment, un moment trascendent, doncs els altres anys no havia acabat de trobar tot el sentit i la força que aquestes paraules han cobrat dins meu aquesta vegada. Per què? Potser perquè últimament em pregunto més que mai pel què vull ser en aquesta vida. Només n'hi ha una, de vida.

Hi ha una cançó força especial que resa: "What's in a dream? Is it all the things you'd like to have been? Is it all the places that you haven't yet seen? Tell me what's in a dream..." (What's in a kiss, Gilbert O'Sullivan)
Aquest fragment sintetitza el què tota persona es pregunta al final de la vida, quan ha de fer balanç de la seva existència.

Particularment, no sé encara què vull ser, però sé que vull realitzar coses que trascendeixin per molta gent. No és suficient tenir bones intencions, s'han de portar a terme. No és suficient instal·lar-se en el conformisme, ens hem de superar i millorar. No és suficient amb saber quatre coses d'això i d'allò, jo vull adquirir coneixements de tot allò que em permeti saber com són i com funcionen la societat, els Estats, l'economia, la política, el dret, i més que cap altra cosa, les persones. No és suficient 'viure el què toca' i ja està, hem de buscar noves experiències i nous indrets... Tot allò que m'ajudi a comprendre millor el món que ens envolta i el què hem vingut a fer en aquest univers.

Visqui el que visqui, sigui el que sigui, espero viure-ho amb intensitat. Perquè si no, no sé si val la pena passar per aquest món. Suposo que el sol fet de viure i d'ésser conscient de la nostra existència ja és un tresor de la natura, però és evident que hem d'aprofitar aquesta oportunitat única que té cada ésser quan neix. No obstant, tot passa molt ràpid... o molt lent?

"Las flores nacen, después se marchitan... las estrellas brillan, algún día se extinguen.. esta tierra, el sol, las galaxias y hasta el mismo universo algún dia también se destruiran.. comparado con eso, la vida del hombre no es más que un parpadeo, un escaso momento... en ese escaso momento, las personas nacen, ríen, lloran, luchan, son heridas, sienten alegria, tristeza, odian a alguien, aman a alguien.. todo en un solo momento, y después son abrazadas por ese sueño eterno llamado muerte.”

Aquest extracte m'impacta cada cop que el llegeixo. Al cap i a la fi, és fàcil pensar que la humanitat és trivial, que sóm irrelevants. I ja no diguem cada individu, amb les seves preocupacions, les seves aspiracions, en fi, amb la seva vida. Tot tan volàtil... Malgrat això, lluitem per una vida digna, una vida intensa, una vida plena de felicitat, una vida que ens faci sentir satisfets quan deixem aquest món... una vida viscuda amb sentit, una vida plena de somnis realitzats.

Que es compleixin els vostres somnis a l'any 2008. Àlex.