De la prudència a l'immobilisme

S'atribueix a Epicur la següent cita: "La prudència és el més excels de tots els béns". En teoria, per arribar al màxim grau de felicitat possible, principi al voltant del qual gira tota la filosofia d'Epicur. Suposo que a l'època helènica, i per tant cosmopolita, de l'antiga Grècia, aquesta afirmació tenia el seu sentit. Ara, en un moment especial de la història humana, en el qual el cosmopolitisme sembla estendre's de la mà de la globalització, l'afirmació d'Epicur pot representar l'inici del fracàs en aquest món extremadament competitiu, innovador i interrelacionat.

Encara que no vull entrar a valorar les conseqüències de la globalització, un dels efectes que sembla haver desencadenat aquesta és l'autoafirmació dels pobles, especialment d'aquells amb voluntat de decidir sobre el seu futur com a conjunt. El procés globalitzador, que en un principi es creia que establiria una homogeneïtzació de les cultures dominants, i per consegüent una expansió del cosmopolitisme, ha provocat la reacció contrària: els pobles reafirmen la seva identitat, la seva cultura, història, llengua i tradicions pròpies, i en moltes ocasions, reclamen el dret més democràtic i legítim que existeix, per definició: l'autodeterminació d'un poble. Sí, sí, dic legítim, perquè la legitimitat d'una forma de govern o d'un govern es regeix per la legitimitat que li atorguen aquells que estan subjectes a aquella forma de govern o govern. Per això és el principi democràtic per excel·lència.

Actualment, la prudència no és un catalitzador. La prudència tindrà els seus avantatges, però mai serà pionera en un món innovador i complexe com l'actual, ja que no predisposa a estimular les capacitats creatives de la gent, o a emprendre projectes, o a generar noves idees. En quasi tots els grans descobridors de la història humana i del coneixement humà hi trobem un punt de genialitat i de bogeria alhora. Són éssers humans que han viscut al marge de la prudència, que han transgredit els límits de la seva àrea de coneixement o camp d'actuació. Han anat més enllà, en part, perquè han tingut la valentia de fer-ho. Si aquestes persones haguessin estat prudents, ara potser l'immobilisme regnaria a Occident, i no coneixeríem la quantitat de coses que, segon a segon, va aprenent la humanitat.

Podria desenvolupar molt més aquesta idea, però que cadascú en faci les valoracions que consideri.