Els prejudicis

Últimament em pregunto com s'originen els prejudicis. Un prejudici és una opinió o decisió sobre una cosa prèviament al coneixement complet d'aquesta, i per si algú no se n'havia adonat, n'està ple al món i són constants en la nostra vida quotidiana. Em demano per quina raó les persones prejutgen. Cap opinió es pot amparar en el desconeixement, perquè el silenci és un dret que tothom pot exercir.

Crec que el prejudici neix en la ignorància parcial o total d'allò que es jutja, i que es consolida quan qualsevol individu viu una experiència personal concreta i la generalitza fent d'ella una norma general. Tenim aquesta mala costum: tendim a considerar coneixement allò concret que ens passa a la vida sense ésser conscients que la realitat és molt més diversa i complexa del què som capaços de concebre. I aleshores prenem decisions errònies basades en prejudicis, perquè el que és cert en algunes ocasions, no ho és en totes.

No em passa massa sovint, però sempre que m'adono que he comès un prejudici m'espanto. M'espanto perquè he jutjat a alguna cosa o a algú (això és encara més greu) de forma injusta, i això no m'agrada gens ni mica. La raó és ben senzilla: sóc una persona de profundes conviccions meritocràtiques i sovint penso en un mètode just per valorar les persones, més enllà de la seva fama, el seu prestigi, la seva imatge i altres emmascaradors semblants que no ajuden a ordenar de forma meritocràtica una societat, sinó que creen confusió i prejudicis que gràcies a la globalització tecnològica es difonen, de forma no controlada i no dirigida, a la velocitat de la llum.

Lògicament, a l'hora de valorar les persones hi ha un altre gran problema. El que algú valorarà de forma molt especial, algú altre li atorgarà una baixa importància. Cada individu estableix internament i de forma involuntària un ordre de preferències i interessos que li serveixen per valorar allò que l'envolta, siguin objectes o persones. Aquesta característica inherent a l'ésser humà en societat també pot ser causa de prejudici.

Sé com evitar els prejudicis, és senzill però alhora requereix conèixer-se a un mateix. Es tracta, en primer lloc, d'interessar-se per allò que ens envolta, de llegir, d'escoltar a les persones que més en saben (no a les que diuen saber-ne més!!), etzètera. En segon lloc, i el més important de tot, és tenir la capacitat d'exigir-se un nivell de tolerància màxim, una obertura de ment que et permeti no prejutjar, i per tant admetre la pròpia ignorància, i que et previngui de la precipitació en la formació de creències i opinions pròpies. A més a més d'evitar prejudicis, és una actitud vital que ajuda a comprendre el significat de l'ideal de llibertat.